Automatització amb agents — i amb frens

No venem macros genèrics. Dissenyem orquestracions i agents amb rols, eines i guardrails: automatitzen el repetible i fallen tancat quan el camí toca compliment, diners o dades sensibles.

Què automatitzem de veritat

• Agents amb lanes i guardsRols separats (explorar, implementar, verificar). L’agent no inventa abast: treballa dins d’un contracte escrit i deixa traces auditables.
• Orquestració sistema a sistemaAPIs, cues, CI/CD, panells ops i sync entre eines internes — el pegament que evita treball manual entre equips.
• Harnesses i regressió automàticaBancs de prova, simuladors i suites de conformitat: una onada de canvis es rebutja i es reverteix si trenca el contracte (patró usat en campanyes de certificació de pagaments).
• Legacy → modern sense perdre el filMigracions C++/JNI → Kotlin, Perl/C → stacks actuals, o processos en paper → SaaS fiscal (Veri*Factu): automatitzar modernitzant, no apedaçant a cegues.
• Ops i flotes multi-appDesplegaments, health checks, backups i control de processos en flotes Next.js/PM2/Docker — automatització d’operació, no només de la demo.
• Eines per a agents (MCP)Superfícies d’eina acotades perquè un agent llegeixi logs, dispari escenaris de lab o prepari evidència — sense accés lliure a secrets.

De la idea al flux agentic

1. 1. Mapa i riscosProcés actual, colls d’ampolla i on un agent aporta vs. on cal fail-closed humà.
2. 2. Contractes i mètriquesLanes, guards, eines permeses i criteris d’acceptació mesurables (temps, errors, cost, traces).
3. 3. Pilot amb gatesImplementació acotada + gates de regressió. Si el gate falla, es reverteix — no es “deixa per després”.
4. 4. Operació i milloraMonitoratge, runbooks i ampliació de l’abast només amb canvi de contracte explícit.